Decret llei 37/2020, sobre suspensió de desnonaments i llançaments – Acord d’unificació de criteris dels Jutjats de Barcelona

Compartim amb vosaltres l’Acord d’unificació de criteris dels jutjats de primera instància de Barcelona sobre l’aplicació de la suspensió dels procediments de desnonament de persones vulnerables prevista pel controvertiu decret llei 37/2020, de 3 de novembre, de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya, de reforç de la protecció de el dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de Covid-19.

Acords dels jutges de primera instància per a l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus en els contractes de lloguer

Compartim amb vosaltres els acords adoptats pels jutges de primera instància de Barcelona per a l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus en els desnonaments de locals afectats per les mesures de tancament per frenar l’avanç de la pandèmia.

Acords rebus sic stantibus

Nou Jutjat Mercantil a Barcelona

El pròxim 30 de setembre entra en funcionament el nou Jutjat Mercantil 12 de Barcelona. Compartim amb vosaltres l’Acord Governatiu núm. 955/2020 de data 28 de setembre de 2020 del Jutjat Degà de Barcelona en relació amb aquest.

Se li atribueix la subespecialitat de competència deslleial, publicitat i defensa de la competència, així com accions col·lectives en defensa dels consumidors.

Consulteu l’Acord Governatiu núm. 955/2020 amb relació a l’entrada en funcionament el nou Jutjat Mercantil 12 de Barcelona.

Okupacions: La Policia podrà desallotjar en cas de flagrància delictiva

Compartim amb vosaltres la instrucció dictada per la Secretaria d’Estat de Seguretat per la qual s’estableix el protocol a seguir per les Forces i Cossos de Seguretat en cas d’ocupació il·legal d’un immoble.

Consulteu la instrucció dictada per la Secretaria d’Estat de Seguretat

juzgado

Entrada en funcionament del nou jutjat 60 de Primera Instància de Barcelona

El dia 30 de setembre entra en funcionament l’esperat nou jutjat de Primera Instància número 60 de Barcelona. No tindrà especialitat i durant els primers 6 mesos rebrà el doble de repartiment que corresponguin a un jutjat ordinari i el triple respecte de les execucions.

Us adjuntem l’acord complet de l’Jutjat Degà de Barcelona.

acuerdo juez

Imposició de costes per no assistir a la sessió de mediació derivada pel jutge

acuerdo juez

Els jutges de Primera Instància de Barcelona han adoptat un acord d’unificació de criteris en virtut del qual podrà ser interpretat com a mala fe o temeritat a l’efecte d’imposició de costes la negativa a acudir a la sessió de mediació convocada per derivació del jutjat, així com rebutjar una oferta extrajudicial, quan la resolució final del plet s’ajusti substancialment al contingut de l’oferta.

L’acord diu tenir per objecte fomentar les vies de transacció entre les parts, potenciar la mediació intrajudicial i dotar de més seguretat jurídica als procediments.

Adjuntem una còpia de l’acord per a la consulta.

subhastas electronicas

Reinici de les subhastes electròniques: 4 de juny

El Ministeri de Justícia ha publicat una nota informativa sobre l’alta de les subhastes electròniques suspeses amb motiu de l’estat d’alarma. En la mateixa s’indica que, a partir del 4 de juny, data en què s’alça la suspensió dels terminis processals, s’hauran de reiniciar també les subhastes judicials, les quals el termini de licitacions finalitzava dins el període que ha durat l’estat d’alarma i que van ser suspeses de forma general, reinici que, en els termes de l’article 649.2 de la Llei d’Enjudiciament Civil, es realitzarà mitjançant una nova publicació de l’anunci com si es tractés d’una nova subhasta.

La remissió al portal del BOE de les dades per a la nova subhasta, pels lletrats de l’Administració de Justícia, s’ha de fer a partir de l’alçament de la suspensió dels terminis processals. Com a conseqüència, començaran de nou íntegrament els vint dies naturals per a licitacions en cadascuna d’elles, sense que tinguin validesa les postures que es van fer en les subhastes que es van donar de baixa.

El nou anunci de l’inici de la subhasta es publicarà gratuïtament al BOE, per evitar carregar novament als sol·licitants amb el cost d’un anunci que es torna a publicar per causa de força major.

A Ruiz Castel Procuradors procedirem a presentar els oportuns escrits perquè els diferents lletrats de l’Administració de Justícia procedeixin a reactivar les subhastes suspeses durant l’estat d’alarma.

Adjuntem còpia de la Nota Informativa.

La justícia no veu la llum. Per què fins ara només s’assenyalen judicis de dimarts a dijous?

S’acaba de publicar per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un acord establint un cronograma per al restabliment de l’activitat judicial, adjuntem una còpia d’aquest. Ens ha cridat poderosament l’atenció el punt 2 d’aquest document quan es constata que, durant l’any 2019, els assenyalaments de vistes s’havien concentrat en els dimarts, dimecres i dijous, en comparació els celebrats en dilluns i divendres, que eren molt inferiors. Cadascú que tregui les seves conclusions. Mitjançant aquest acord, s’insta a magistrats i jutges a distribuir els assenyalaments futurs d’una manera més proporcional en els cinc dies de la setmana i també en horari de tarda.

D’altra banda, el passat 27 d’abril, el Secretari de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va dictar un acord amb una sèrie de pautes dirigides directament als lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ) i, de forma indirecta, als GPTP i Auxilis judicials, en els quals es fa a la gestió, processament i notificació de resolucions o minutes remeses d’assumptes considerats no essencials.

En aquest acord s’insta a les LAJ a realitzar les seves funcions processals en coordinació amb el personal de les oficines judicials, sigui presencialment o mitjançant el teletreball, donant impuls processal als procediments, generant minutes perquè el personal disposi d’instruccions per a incoar nous assumptes o continuar amb els existents, signant les resolucions de la seva competència per a la seva notificació a les parts i garantit que s’atenguin les consultes dels professionals a través dels correus electrònics corporatius. Es fa especial èmfasi a la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials, ordenant es realitzin els màxims de transferències possibles a les parts personades en els diferents plets.

Ara com ara, a Ruiz Castel Procuradors, estem presentant demandes i escrits de forma telemàtica amb normalitat, tot i que estem rebent aproximadament un 10% de les notificacions que rebem normalment dels diferents òrgans judicials. El funcionament dels jutjats és molt desigual. En teoria hi ha presencialment un sol funcionari per jutjat proveint el més urgent. La majoria d’aquestes notificacions són Diligències acordant el pagament de quantitats per transferència i trasllats d’esbrinaments patrimonials a través del punt neutre judicial en el marc de procediments executius. Desconeixem fins a quin punt s’està implementant la possibilitat que el personal de justícia pugui teletreballar. La veritat és que, per exemple, en el nostre despatx tenim ni més ni menys d’uns 1.000 escrits i demandes pendents de proveir en el conjunt de tots els partits judicials en què exercim, escrits i demandes que ja estaven pendents de proveir abans de decretar-se l’estat d’alarma. Creiem que s’està perdent una gran oportunitat.

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

Preguntes sense resposta: Reial decret llei 16/2020. Per què no teletreballa l’Administració de Justícia?

Ha entrat en vigor el Reial Decret-llei 16/2020 de 28 d’abril de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia. En la línia de la gestió que s’està fent d’aquesta crisi, la norma deixa més ombres que llums. Comentem algunes de les mesures més rellevants.

En primer lloc, la històrica habilitació dels dies 11 a 31 d’agost, la qual cosa obligarà els professionals del dret a reorganitzar els nostres despatxos i, en la majoria dels casos, a renunciar a part de les nostres vacances, amb la incertesa de l’eficàcia de la mesura planejada, sobretot, des del punt de vista del rendiment real que tindran els tribunals durant aquest període, ja que s’estableix que les administracions competents han d’adoptar les mesures necessàries per a la distribució de les vacances de jutges, magistrats, ministeri fiscal, lletrats de l’Administració de Justícia i la resta de personal. Realment servirà d’alguna cosa treballar a l’agost si el personal de l’Administració de Justícia gaudirà de les seves vacances en períodes diferents baixant així el rendiment en altres èpoques de l’any com, per exemple, en aquests mesos vinents de juny i juliol als que s’entreveu un augment significatiu de la litigiositat post crisi? Rendiment que, si se’m permet, ja deixava bastant a desitjar en molts jutjats en condicions “normals”. Crec que la situació reclama un sacrifici per part de tots els operadors, estarem TOTS a l’altura?

Els terminis processals tornaran a comptar des del seu inici un cop s’aixequi l’estat d’alarma i la suspensió general de terminis i termes. A més, els terminis per als recursos contra resolucions que posin fi al procés i que siguin notificades durant la suspensió de terminis, així com les notificades dins els vint dies hàbils següents a l’aixecament de la suspensió de terminis, quedaran ampliats per un termini igual al previst per a la seva formalització. D’aquesta manera es pretén permetre que els recursos siguin presentats d’una forma més escalonada.

Es crea un procediment especial i sumari per qüestions de família derivades de la pandèmia relatives a règims de visites o custòdies compartides no realitzades, així com ajustos en les pensions per progenitors en situació de vulnerabilitat per la COVID-19.

Fins al 31 de desembre de 2020, el deutor que es trobi en estat d’insolvència, no tindrà el deure de sol·licitar la declaració de concurs ni s’admeten les demandes de concurs necessari presentades des de la declaració de l’estat d’alarma.

 

Una altra mesura que portarà cua i serà interessant veure com es porta a terme a la pràctica serà la de la celebració dels actes processals (Judicis, Vistes, compareixences…,) preferentment per mitjans telemàtics. Resa la norma “sempre que els jutjats tinguin a la seva disposició els mitjans tècnics necessaris per a això”. Crec que és un moment perfecte per actualitzar els mitjans tècnics de tots els tribunals de país, per què ens quedem aquí?

Finalment, dues mesures que afecten de ple als professionals del dret: l’atenció al públic a les seus dels tribunals i, per fi, la possibilitat que els funcionaris de justícia teletreballin.

Doncs bé, durant l’estat d’alarma i fins tres mesos després de la seva finalització, l’atenció al públic en les diferents seus judicials es realitzarà per via telefònica o mitjançant correu electrònic. La possibilitat de consultar els jutjats per correu electrònic crec que és una mesura que hauria de mantenir i adoptar-se de forma generalitzada per sempre. Evitaria molts desplaçaments i, des de la perspectiva del funcionari de justícia, milloraria exponencialment el seu rendiment gràcies a la possibilitat de treballar sense interrupcions i organitzar-se de la forma més eficient per evacuar les consultes que rebi respecte als expedients que tramita.

I, per fi, mitjançant la disposició final primera, es modifica la Llei 18/2011, de 5 de juliol, reguladora de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’Administració de Justícia, de manera que els funcionaris de justícia podran teletreballar sense necessitat de trobar-se físicament a les seus judicials. Molts no entenem com no s’ha pres abans aquesta mesura que, al meu entendre, era la més fàcil i barata, per pal·liar el col·lapse de l’Administració de Justícia. No ens hem adaptat totes les empreses, despatxos i autònoms al teletreball? A Ruiz Castel Procuradors, des del primer dia de confinament, vam estar tots connectats i operatius des dels nostres domicilis. Com pot ser que l’Administració de Justícia d’aquest país no estigui preparada per això? Quants procediments podrien haver avançat durant aquests quaranta i tants dies de paràlisi total? Sincerament, no ho entenc.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

procura

PROCURA: UN PAS ENDAVANT

Des de fa molts anys,-porto més de 40 en la professió-, es ve dient que la professió de procurador dels tribunals, “està mig morta”, o, que “té els dies comptats”. I, per bé que és cert que, de moment, segueix “viva”, haig de dir que la professió no té res a veure amb la que vaig conèixer en la meva època de passantia en els anys 70, ni quan em vaig col·legiar el 1983 per exercir com autònom.

Fins a finals del segle XX, la professió de procurador estava assentada en tres pilars molt sòlids: 1) Territorialitat, 2) Aranzel, i, 3) Incompatibilitat.

Doncs bé, la territorialitat ja fa molts anys que va desaparèixer, tants, que molts companys, no l’han arribat a conèixer. La conseqüència va ser que des d’aquest moment, l’exercici de la professió l’ha regulat -i el regula- “el mercat”.

Seguim mantenint l’Aranzel, però, lamentablement encara està més regulat pel “mercat” que la territorialitat. En general no es compleix, m’atreviria a dir, ni en les taxacions de costes. Les nostres institucions bàsiques han estat incapaces de defensar-ho. I la raó és ben simple: “si ens movem, no sortim a la foto”.

Ens queda encara la tercera branca: la incompatibilitat. Europa, té en el punt de mira la nostra professió, tal com l’entenem ara, i, parlant en termes futbolístics, estem en període de descompte. El que duri aquesta situació, dependrà de quan es desenterri la Llei de Serveis Professionals que l’exministre De Guindos va deixar al “calaix” quan va abandonar el Ministeri, i de la qual aplicació salvem, en aquell moment, gràcies a la feina ben feta de les nostres institucions, en especial, al treball realitzat, -fins i tot durant cada dia del mes d’agost-, pel llavors degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i company de Junta, Ignacio López Chocarro.

Una cadira de tres potes és difícil que s’aguanti si li falta una, sobretot si les altres dos estan tan debilitades.

I ara, ens enfrontem a una situació que desgraciadament afecta i afectarà a tota l’activitat empresarial, professional, i institucional.  Davant la situació actual que s’ha produït amb la pandèmia del Coronavirus-Covid-19, i, després de llegir i analitzar els documents que han elaborat el CGPJ i el CGPE, penso que ha arribat el moment en el qual la procura ha de fer un pas al capdavant, i demostrar que som capaços d’acceptar, de veritat, nous reptes, i així poder salvar el moment d’incertesa en què ens trobem des de fa dècades:

procura

 

A) ACTES DE COMUNICACIÓ.

Segons el document del CGPJ, entenc que requereix modificacions legislatives abans de la seva efectiva vigència, per bé que els procuradors pràcticament no apareixem com a part de la solució. En el document del CGPE, es fan una sèrie de propostes, les quals celebro, entre altres coses perquè la majoria d’elles recullen les propostes plantejades per aquest humil procurador en la ponència defensada en el Primer – i crec que únic – Congrés de procuradors de Catalunya el 2014. Fins i tot així, l’aplicació d’aquestes propostes també requereixen canvis legislatius. I a Espanya, ja sabem que aquests canvis són sempre molt lents, i quan es fan de pressa, es fan malament.

Aquest pas endavant  per a mi és molt clar i concís, i no és un altre que la procuració aposti, en aquests moments que més es necessita, per oferir al Poder Judicial i Poder Executiu la solució valenta d’assumir pràcticament la realització de tots els actes de comunicació dels tribunals civils de l’Estat, a saber: citacions, citacions a termini i requeriments. Aquesta aposta no requereix canvis legislatius significatius, perquè ja té cobertura legal en la vigent Llei d’enjudiciament civil:

“Article 152 Forma dels actes de comunicació. Resposta

1.Els actes de comunicació es faran sota la direcció del lletrat de l’Administració de Justícia, que serà el responsable de l’adequada organització del servei. Aquestes actes s’executaran per:

1r Els funcionaris del cos d’auxili oficial.

2n El procurador de la part que el sol·liciti.

A aquest efecte, en qualsevol escrit que doni inici a un procediment judicial, d’execució, o a una altra instància, el sol·licitant haurà d’expressar si interessa que tots els actes de comunicació es facin pel seu procurador. Si no es manifestés res sobre això, el lletrat de l’Administració de Justícia donarà curs a les actuacions, fent-se tals actes pels funcionaris del cos d’auxili oficial. Així mateix, seran realitzats per aquests últims si els demandats, executats o recorreguts contra no sol·liciten expressament en el seu escrit de personació que es facin pel seu procurador o si les parts fossin beneficiàries del dret d’assistència jurídica gratuïta.

…………………..

A aquests efectes, el procurador acreditarà, sota la seva responsabilitat, la identitat i condició del receptor de l’acte de comunicació, cuidant que en la còpia quedi constància fefaent de la recepció, de la seva data i hora i del contingut del comunicat

El compromís de les nostres institucions, Consell General de procuradors, així com els diferents Col·legis i els seus Consells Territorials, ha de ser organitzar un servei comú d’actes de comunicació a fi que existeixi una professionalització total i que aconseguim que més del 90% d’aquestes diligències siguin fetes per procuradors, alliberant als funcionaris d’aquest treball perquè es puguin ocupar d’uns altres serveis en les Oficines Judicials.

Aquesta missió realment ens equipararia als Hussiers de Justice, figura que existeix en la majoria de països del nostre entorn, on, a més dels Actes de Comunicació, també són els encarregats de dur a terme l’Execució.

De veritat ens creiem que si no fem aquest pas endavant, d’assumir tots els Actes de Comunicació, algun dia, se’ns encarregarà l’execució?. I, és una llàstima, perquè qui més saben d’execucions civils són els procuradors de tribunals, i no, amb tots els respectes, els/les Lletrats/des de l’Administració de Justícia (LAJ), ja que per practicar l’execució cal estar al carrer i no en les Oficines Judicials. Lògicament, les/els LAJ han de tenir el control sobre l’execució, com responsables que són segons la LEC, però és evident que els concrets actes de la mateixa es farien de forma molt més àgil si fossin assumits pels mateixos procuradors.

Com ja vaig proposar fa anys al Consell de Procuradors de Catalunya, aquest servei caldria organitzar-lo des del CGPE i amb la participació necessària de tots els Consells Territorials, que són qui coneixen de veritat les seves zones de treball, i, caldria fer-ho d’una forma absolutament empresarial:

  • Elaboració d’un Bussines Plan a l’àmbit nacional i territorial.
  • Estudiar la conveniència o la possibilitat que fora a través d’una empresa privada participada.
  • Càlcul de la inversió.
  • Fonts d’ingressos
  • Càlcul de despeses
  • Recursos Humans: contractació de procuradors amb dedicació exclusiva a aquest treball.
  • Establiment de rutes de treball.
  • Reglamentació i protocol·lització de la forma de treball.
  • Enllaços telemàtics amb les aplicacions dels tribunals per facilitar la documentació signada de les/els LAJ
  • etc.

En aquest plantejament hi ha pocs canvis legislatius a fer, només la protocol·lització d’algunes qüestions com:

  • Que les/els LAJ sempre encarreguessin als procuradors aquests tràmits (no fa falta amb capacitat de substitució entre procuradors perquè ja està regulat en la LOPJ.
  • La no obligatorietat d’assistir a les vistes per poder tenir el temps suficient per practicar els Actes de Comunicació.

Una vegada aconseguits els objectius de tenir la responsabilitat de fer més del 90% dels Actes de Comunicació, l’encàrrec de practicar també les execucions vindria sol.

B) HABILITACIÓ MES D’AGOST

Respecte a l’habilitació del mes d’agost, excepcionalment aquest any, també hem de fer un pas al capdavant, però amb matisos.

En aquest sentit, subscric plenament l’exposició que fa el company Ignacio López Chocarro en l’article publicat el passat dia 25 de març al Confilegal.

El problema que es produeix cada any durant l’època estival, no és la inhabilitació del mes d’agost, sinó que, els funcionaris, amb tot el dret del món, fan les seves vacances entre els mesos de juliol, agost i setembre, per la qual cosa cada any es produeix una paràlisi important en la tramitació dels procediments durant aquest període.

És per això que caldria establir uns protocols sobre això, per l’excepcionalitat del moment en què ens trobem, de manera que s’establissin les mesures necessàries perquè els funcionaris, inclosos Jutges, Lletrats de l’Administració de Justícia, Fiscals, etc., treballessin en un elevat número durant els tres mesos de l’estiu, Juliol-Agost-Setembre. En la mateixa mesura que ho haurem de fer els Procuradors, Advocats i Graduats Socials.

 

1-Francesc-Ruiz-Castel-300x300

Francesc Ruiz Castel

Soci director.

Barcelona, 14 d’abril de 2020