procura

PROCURA: UN PAS ENDAVANT

Des de fa molts anys,-porto més de 40 en la professió-, es ve dient que la professió de procurador dels tribunals, “està mig morta”, o, que “té els dies comptats”. I, per bé que és cert que, de moment, segueix “viva”, haig de dir que la professió no té res a veure amb la que vaig conèixer en la meva època de passantia en els anys 70, ni quan em vaig col·legiar el 1983 per exercir com autònom.

Fins a finals del segle XX, la professió de procurador estava assentada en tres pilars molt sòlids: 1) Territorialitat, 2) Aranzel, i, 3) Incompatibilitat.

Doncs bé, la territorialitat ja fa molts anys que va desaparèixer, tants, que molts companys, no l’han arribat a conèixer. La conseqüència va ser que des d’aquest moment, l’exercici de la professió l’ha regulat -i el regula- “el mercat”.

Seguim mantenint l’Aranzel, però, lamentablement encara està més regulat pel “mercat” que la territorialitat. En general no es compleix, m’atreviria a dir, ni en les taxacions de costes. Les nostres institucions bàsiques han estat incapaces de defensar-ho. I la raó és ben simple: “si ens movem, no sortim a la foto”.

Ens queda encara la tercera branca: la incompatibilitat. Europa, té en el punt de mira la nostra professió, tal com l’entenem ara, i, parlant en termes futbolístics, estem en període de descompte. El que duri aquesta situació, dependrà de quan es desenterri la Llei de Serveis Professionals que l’exministre De Guindos va deixar al “calaix” quan va abandonar el Ministeri, i de la qual aplicació salvem, en aquell moment, gràcies a la feina ben feta de les nostres institucions, en especial, al treball realitzat, -fins i tot durant cada dia del mes d’agost-, pel llavors degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i company de Junta, Ignacio López Chocarro.

Una cadira de tres potes és difícil que s’aguanti si li falta una, sobretot si les altres dos estan tan debilitades.

I ara, ens enfrontem a una situació que desgraciadament afecta i afectarà a tota l’activitat empresarial, professional, i institucional.  Davant la situació actual que s’ha produït amb la pandèmia del Coronavirus-Covid-19, i, després de llegir i analitzar els documents que han elaborat el CGPJ i el CGPE, penso que ha arribat el moment en el qual la procura ha de fer un pas al capdavant, i demostrar que som capaços d’acceptar, de veritat, nous reptes, i així poder salvar el moment d’incertesa en què ens trobem des de fa dècades:

procura

 

A) ACTES DE COMUNICACIÓ.

Segons el document del CGPJ, entenc que requereix modificacions legislatives abans de la seva efectiva vigència, per bé que els procuradors pràcticament no apareixem com a part de la solució. En el document del CGPE, es fan una sèrie de propostes, les quals celebro, entre altres coses perquè la majoria d’elles recullen les propostes plantejades per aquest humil procurador en la ponència defensada en el Primer – i crec que únic – Congrés de procuradors de Catalunya el 2014. Fins i tot així, l’aplicació d’aquestes propostes també requereixen canvis legislatius. I a Espanya, ja sabem que aquests canvis són sempre molt lents, i quan es fan de pressa, es fan malament.

Aquest pas endavant  per a mi és molt clar i concís, i no és un altre que la procuració aposti, en aquests moments que més es necessita, per oferir al Poder Judicial i Poder Executiu la solució valenta d’assumir pràcticament la realització de tots els actes de comunicació dels tribunals civils de l’Estat, a saber: citacions, citacions a termini i requeriments. Aquesta aposta no requereix canvis legislatius significatius, perquè ja té cobertura legal en la vigent Llei d’enjudiciament civil:

“Article 152 Forma dels actes de comunicació. Resposta

1.Els actes de comunicació es faran sota la direcció del lletrat de l’Administració de Justícia, que serà el responsable de l’adequada organització del servei. Aquestes actes s’executaran per:

1r Els funcionaris del cos d’auxili oficial.

2n El procurador de la part que el sol·liciti.

A aquest efecte, en qualsevol escrit que doni inici a un procediment judicial, d’execució, o a una altra instància, el sol·licitant haurà d’expressar si interessa que tots els actes de comunicació es facin pel seu procurador. Si no es manifestés res sobre això, el lletrat de l’Administració de Justícia donarà curs a les actuacions, fent-se tals actes pels funcionaris del cos d’auxili oficial. Així mateix, seran realitzats per aquests últims si els demandats, executats o recorreguts contra no sol·liciten expressament en el seu escrit de personació que es facin pel seu procurador o si les parts fossin beneficiàries del dret d’assistència jurídica gratuïta.

…………………..

A aquests efectes, el procurador acreditarà, sota la seva responsabilitat, la identitat i condició del receptor de l’acte de comunicació, cuidant que en la còpia quedi constància fefaent de la recepció, de la seva data i hora i del contingut del comunicat

El compromís de les nostres institucions, Consell General de procuradors, així com els diferents Col·legis i els seus Consells Territorials, ha de ser organitzar un servei comú d’actes de comunicació a fi que existeixi una professionalització total i que aconseguim que més del 90% d’aquestes diligències siguin fetes per procuradors, alliberant als funcionaris d’aquest treball perquè es puguin ocupar d’uns altres serveis en les Oficines Judicials.

Aquesta missió realment ens equipararia als Hussiers de Justice, figura que existeix en la majoria de països del nostre entorn, on, a més dels Actes de Comunicació, també són els encarregats de dur a terme l’Execució.

De veritat ens creiem que si no fem aquest pas endavant, d’assumir tots els Actes de Comunicació, algun dia, se’ns encarregarà l’execució?. I, és una llàstima, perquè qui més saben d’execucions civils són els procuradors de tribunals, i no, amb tots els respectes, els/les Lletrats/des de l’Administració de Justícia (LAJ), ja que per practicar l’execució cal estar al carrer i no en les Oficines Judicials. Lògicament, les/els LAJ han de tenir el control sobre l’execució, com responsables que són segons la LEC, però és evident que els concrets actes de la mateixa es farien de forma molt més àgil si fossin assumits pels mateixos procuradors.

Com ja vaig proposar fa anys al Consell de Procuradors de Catalunya, aquest servei caldria organitzar-lo des del CGPE i amb la participació necessària de tots els Consells Territorials, que són qui coneixen de veritat les seves zones de treball, i, caldria fer-ho d’una forma absolutament empresarial:

  • Elaboració d’un Bussines Plan a l’àmbit nacional i territorial.
  • Estudiar la conveniència o la possibilitat que fora a través d’una empresa privada participada.
  • Càlcul de la inversió.
  • Fonts d’ingressos
  • Càlcul de despeses
  • Recursos Humans: contractació de procuradors amb dedicació exclusiva a aquest treball.
  • Establiment de rutes de treball.
  • Reglamentació i protocol·lització de la forma de treball.
  • Enllaços telemàtics amb les aplicacions dels tribunals per facilitar la documentació signada de les/els LAJ
  • etc.

En aquest plantejament hi ha pocs canvis legislatius a fer, només la protocol·lització d’algunes qüestions com:

  • Que les/els LAJ sempre encarreguessin als procuradors aquests tràmits (no fa falta amb capacitat de substitució entre procuradors perquè ja està regulat en la LOPJ.
  • La no obligatorietat d’assistir a les vistes per poder tenir el temps suficient per practicar els Actes de Comunicació.

Una vegada aconseguits els objectius de tenir la responsabilitat de fer més del 90% dels Actes de Comunicació, l’encàrrec de practicar també les execucions vindria sol.

B) HABILITACIÓ MES D’AGOST

Respecte a l’habilitació del mes d’agost, excepcionalment aquest any, també hem de fer un pas al capdavant, però amb matisos.

En aquest sentit, subscric plenament l’exposició que fa el company Ignacio López Chocarro en l’article publicat el passat dia 25 de març al Confilegal.

El problema que es produeix cada any durant l’època estival, no és la inhabilitació del mes d’agost, sinó que, els funcionaris, amb tot el dret del món, fan les seves vacances entre els mesos de juliol, agost i setembre, per la qual cosa cada any es produeix una paràlisi important en la tramitació dels procediments durant aquest període.

És per això que caldria establir uns protocols sobre això, per l’excepcionalitat del moment en què ens trobem, de manera que s’establissin les mesures necessàries perquè els funcionaris, inclosos Jutges, Lletrats de l’Administració de Justícia, Fiscals, etc., treballessin en un elevat número durant els tres mesos de l’estiu, Juliol-Agost-Setembre. En la mateixa mesura que ho haurem de fer els Procuradors, Advocats i Graduats Socials.

 

1-Francesc-Ruiz-Castel-300x300

Francesc Ruiz Castel

Soci director.

Barcelona, 14 d’abril de 2020

ÉS UN BON MOMENT PER A FORMAR-SE ONLINE

A Ruiz Castel Procuradors sempre hem cregut i hem invertit en la formació online del nostre equip. Quin millor moment que aquest per seguir apostant per aquest valor?

Gràcies a les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies i davant el descens de la feina a causa de la paralització gairebé completa de tota l’activitat processal, hem aprofitat l’ocasió per participar en diferents cursos en línia com, per exemple, els que ha tingut l’encert de programar el Centre d’Estudis del Consell General de Procuradors d’Espanya i, a més, de forma gratuïta per a col·legiats.

Personalment, els he aprofitat per repassar conceptes de la jurisdicció contenciosa administrativa que transcendeixen l’àmbit merament processal, per tenir una visió més global del procediment. En aquest sentit, m’ha semblat molt interessant el fet de poder incidir en la capacitat de poder donar assessorament d’una forma més completa i global.

És, per tant, un bon moment per aprofitar el temps i seguir ampliant els nostres coneixements tant individualment com a escala d’equip, amb l’objectiu de poder seguir oferint un servei òptim als nostres clients i col·laboradors.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

EL MINISTERI DE JUSTÍCIA CANCEL·LA MASSIVAMENT TOTES LES SUBHASTES JUDICIALS EN CURS

El Ministeri de Justícia ha fet pública una nota informativa comunicant que es procedeix a la cancel·lació de totes les subhastes electròniques que es troben en curs a Espanya i que estaven suspeses en aplicació de Reial Decret 463/2020 pel qual es va declarar l’estat d’alarma.

Les subhastes hauran de ser reiniciades pels lletrats de l’Administració de Justícia ab initio mitjançant la seva nova publicació al portal de subhastes de BOE. Aquesta nova publicació serà gratuïta.

Descarregar PDF “Cancel·lació genèrica subhastes judicials”.  

EL TELETREBALL ES POSA A PROVA

Aquesta pràctica no és una novetat per a l’equip de Ruiz Castel  

Quin millor moment per escriure sobre el teletreball i els seus avantatges que en les circumstàncies actuals, arran de l’Estat d’Alarma decretat amb motiu de l’emergència sanitària causada pel COVID-19, que ens està obligant a recórrer a aquesta forma de treball. Com diu el refrany, “no hay mal que por bien no venga” i a això vinc a referir-me amb aquest article.

er començar i com tots sabem, el teletreball és el treball que una persona realitza per a una empresa des d’un lloc allunyat de la seu d’aquesta (habitualment el seu propi domicili), per mitjà d’un sistema de telecomunicació. Aquesta solució no és possible per a tota mena d’empreses i activitats, però sí per a aquelles tasques que es realitzen a través de l’ús de les noves tecnologies.

El teletreball a Espanya, a data actual, és utilitzat per aproximadament només el 3,7% dels treballadors, els quals es connecten a distància per fer la seva feina, segons les estadístiques d’EUROSTAT (l’Oficina Europa d’Estadística). Com es pot veure, és un percentatge baix i ridícul si es compara amb altres països d’Europa que l’utilitzen fins a un 25% com a Suècia o Islàndia, el 14%, en el cas dels Països Baixos o Finlàndia amb un 11%. Si bé, cada vegada més s’està implantant en alguns convenis col·lectius, plans d’igualtat i pactes individuals entre empresari i treballador a fi de prestar serveis des dels domicilis i això es fa patent, sobretot, en les multinacionals.

Arran de la situació que estem vivint, la taxa de teletreball s’ha situat en xifres de rècord, augmentant a un 7,9% de mitjana i ha evidenciat el que tots crèiem, i és que ara ens adonem que té molts beneficis, com la conciliació de la vida laboral i personal, la rebaixa de les emissions de CO₂ a les ciutats, la reducció en nombres d’accidents laborals o la reducció de costos. I tot això treballant des de casa sense perdre el contacte amb el client, oferint-li el mateix servei en un moment de confinament que tots estem patint.

Evidentment, té també els seus desavantatges i s’entén que les empreses vegin encara amb desconfiança la seva implementació de manera més generalitzada: la manca d’organització de la feina, el control del temps dels treballadors o fins i tot la manca de contacte directe amb el personal, encara que tot això podria arribar a controlar-se d’alguna manera.

Des d’una perspectiva legal, la Llei 3/12 de 6 de juliol de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va modificar l’article 13 del Text Refós de l’Estatut dels treballadors per regular precisament el treball a distància, amb la finalitat d’afavorir a la flexibilitat de les empreses en l’organització de la feina, incrementar oportunitats d’ocupació, optimitzar la conciliació de la vida laboral, a través d’l’ús de les noves tecnologies.

Una altra novetat laboral recent de l’any 2019, el Reial Decret 6/2019 de l’1 de març de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, ja recull també la figura del Teletreball com a fórmula de conciliació.

L’equip de Ruiz Castel Procuradors ja estem fent çús del teletreball des del primer dia que va entrar en vigor l’estat d’alarma, encara que no és una pràctica nova per a nosaltres ja que l’havíem utilitzat anteriorment i per alguns dels nostres companys és la forma de treball diària habitual.

En la meva opinió, crec que és una forma de treball que hauria d’estendre en general i que podrien tenir en compte moltes empreses, sobretot perquè afavoreix a molts altres grups de persones desfavorides, com en el cas de discapacitat. Aquest tipus de discriminació pot fins i tot suposar la pèrdua del talent de persones que, per les seves condicions, no tindrien facilitats per accedir a el mercat laboral en igualtat de condicions.

 

Inma-300x300-1

Inmaculada Molina Ruiz 

Procuradora dels Tribunals. Responsable del Departament Processal

LA LLEI DE LA SEGONA OPORTUNITAT, EL DENOMINAT CONCURS CONSECUTIU

Des de l’entrada en vigor de la Llei de la segona oportunitat, el 28 de febrer de 2015, han estat moltes les persones físiques que han intentat alliberar-se dels seus deutes a través d’aquesta modalitat de concurs de creditors.

Actualment, i segons el Butlletí oficial de l’Estat els concursos de persones físiques han superat el de persones jurídiques; per això anem a posar de manifest els tràmits més rellevants de l’anomenat concurs consecutiu.

El concurs consecutiu es podria definir com el mecanisme d’aquells deutors persones físiques, que de bona fe no poden fer front al pagament dels seus deutes, podent a través d’aquest procés reconduir la seva situació econòmica.

Actualment, la competència objectiva dels concursos consecutius ha estat atribuïda als jutjats mercantils i als jutjats de primera instància, i això a causa de la introducció de diverses modificacions en la LOPJ, concretament els Art. 85.6 i Art. 86 ter.1 LOPJ. Serà competència d’un o altre depenent de si la persona física és un empresari/autònom, de manera que en aquest cas coneixeran els jutjats del Mercantil, i per contra si és una persona física no empresari la competència és atribuïda als Jutjats de Primera instància.

Com s’inicia aquest tipus de concurs? Doncs a sol·licitud d’un mediador concursal, de deutor o dels creditors, després de no poder arribar a un acord extrajudicial de pagaments o per l’incompliment d’aquesta. És a dir, pel fracàs d’un acord extrajudicial de pagaments, que és el començament de tot.

Qui és el Mediador Concursal? El mediador concursal és un professional que ajuda al deutor a agilitzar les negociacions amb els creditors, concretament a apropar posicions; el seu nomenament depèn del notari o registrador mercantil a través del qual es va sol·licitar la segona oportunitat.

Tot comença amb l’acord extrajudicial de pagaments, el qual es troba totalment fora de l’àmbit judicial.

Aquest acord extrajudicial de pagaments s’inicia, com ja hem esmentat, a sol·licitud de deutor, i és un procediment molt senzill, que el que intenta és que en el termini màxim de 3 mesos s’arribi a un acord entre el deutor i els seus creditors sobre el pagament dels seus deutes, o el que és el mateix aconseguir un conveni.

Hi ha algunes excepcions pel que fa als creditors, ja que en cap cas es pot introduir dins de l’acord extrajudicial de pagaments dels crèdits de dret públic (AEAT i TGSS), els quals no es poden veure afectats, encara que gaudeixin de garantia real.

La proposta de l’Acord pot contenir qualsevol de les següents mesures:

a) Esperes per un termini no superior a deu anys.
b) Lleves.
c) Cessió de béns o drets als creditors en pagament o per a pagament de totalitat o part dels seus crèdits.
d) La conversió de deute en accions o participacions de la societat deutora.
e) La conversió de deute en préstecs participatius per un termini no superior a deu anys, en obligacions convertibles o préstecs subordinats, en préstecs amb interessos capitalitzables o en qualsevol altre instrument financer de rang, venciment o característiques diferents del deute original.

Un cop fracassa l’acord extrajudicial de pagaments, per qualsevol de les seves tres causes; impossibilitat d’aconseguir-ho, per incomplir el mateix o per anul·lació entre el deutor i els creditors, el mediador concursal es veu en l’obligació d’instar el concurs consecutiu.

A la sol·licitud formulada pel mediador concursal, s’ha d’acompanyar els següents documents: pla de liquidació o proposta anticipada de conveni, l’Informe de l’article 75 LC, i un informe sobre la concurrència dels requisits establerts legalment per al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet o, si escau, sobre l’obertura de la secció de qualificació.

Si la sol·licitud fos formulada pels creditors, podrà el deutor presentar una proposta anticipada de conveni o un pla de liquidació.

Un cop declarat el concurs consecutiu pel jutge competent, es nomenarà l’administrador concursal, que coincidirà en la persona del mesurador concursal, excepte justa causa, sent la seva tramitació com la d’un concurs de creditors normal, amb algunes peculiaritats, com per exemple que el concurs consecutiu s’obre directament a la fase de liquidació.

Una altra peculiaritat a destacar respecte del concurs de creditors persona jurídica, és el benefici de “l’exoneració del passiu insatisfet“, també conegut com a BEPI, i que consisteix en la liquidació i cancel·lació de tots els deutes pendents que tingués el deutor, això sí, dit benefici està condicionat a l’acompliment de diversos requisits; que la persona física hagi liquidat tot el seu patrimoni en benefici dels seus creditors; que el concurs es trobi conclòs, sigui per liquidació o per insuficiència de massa activa; i que es presumeixi bona fe en l’actuació del deutor. S’exclou en tot cas de l’esmentat benefici dels crèdits contra la massa i els crèdits privilegiats, els quals han d’haver estat satisfets en la liquidació, o haver-se acordat un pla de pagaments de cincs anys.

Considerant tot l’anterior, es pot concloure amb què la Llei de la segona oportunitat o concurs consecutiu és el mecanisme perfecte perquè tota persona física amb deutes que superen el seu patrimoni, pugui començar de nou, reconduir la seva situació econòmica i alliberar-se del pagament d’aquells deutes que no poden pagar una vegada liquidat el seu patrimoni.

 

Imma-Lopez1-

Inma López

Procuradora dels Tribunals.

La manca d’oferiment de lloguer social no pot comportar la inadmissió d’una demanda d’execució hipotecària o de desnonament

El 21 de febrer de 2020 va celebrar reunió de Presidents i Presidentes de les seccions civils de l’Audiència Provincial de Barcelona a efectes d’unificar criteris respecte a dues qüestions: les conseqüències del no oferiment de lloguer social per part de l’entitat que pretengui executar una hipoteca o recuperar la possessió d’un habitatge mitjançant desnonament per impagament o per precari; així com sobre la necessitat d’una prioritat temporal en l’apreciació de la prejudicialitat civil.

Respecte a la primera qüestió, es va acordar que “l’oferiment d’un lloguer social de l’art.5, apartats 2 i 3, i la disposició addicional primera de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, en la redacció donada pel Decret -llei 17/2019, de 23 de desembre, no pot ser considerat un requisit de procedibilitat o d’admissibilitat de la demanda judicial d’execució hipotecària, o de qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari, o de desnonament per impagament de lloguer, extinció d’aquest termini, o precari, amb la conseqüència jurídica que el seu incompliment determini la inadmissió de la demanda”. L’única conseqüència seria llavors la imposició per l’Administració competent, si escau, de les sancions administratives previstes, però en cap cas la inadmissió de la demanda.

Respecte a la segona qüestió, es va establir que no resulta necessari que hi hagi una relació de prioritat temporal entre els dos processos per apreciar la prejudicialitat civil, ja que el que es produeix és una necessitat lògica-jurídica que entre dos plets pendents no es produeixin contradiccions, pel que la seva apreciació no dependrà del temps en què s’interposa la demanda, sinó del contingut de cada plet.

Us adjuntem una còpia de l’acord adoptat.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

L’ORIGEN DE L’ACTUAL “DILIGÈNCIA DE LLANÇAMENT” ES REMUNTA A ÈPOQUES A “BLANC I NEGRE”

Font: Diario de Mallorca

L’article 1596 de l’antiga Llei d’enjudiciament civil deia:

Així que sigui ferm la sentència que declari haver-hi lloc al desnonament, i rebuts les actuacions en el jutjat inferior en el cas d’apel·lació, es procedirà a la seva execució a instància de l’actor, deixant el Jutge s’adverteixi de llançament al demandat si no desallotja la finca en els termes següents:

Vuit dies, si es tracta de casa habitació, i que habitin amb efecte, el demandat o la seva família.

Quinze dies, si d’un establiment mercantil, fabril, de trànsit o d’esbarjo.

Vint dies, si d’una hisenda, alqueria, mas o una altra qualsevol finca rústica que tingui mas, i en la qual fins a constantment guardes, capatassos o altres servents”

En l’execució d’un judici de desnonament, la diligència de llançament, es referia a la pràctica del desallotjament de les persones i mobles, que es trobaven a l’immoble en el moment de donar possessió a propietari. La “possessió” o “desallotjament” va ser derivant en la paraula “llançament”, atès que antigament es llançaven els mobles al carrer, sense cap tipus de mirament, i, deixant-se abandonats.

La diligència de por

La diligència d’advertència, de la qual parla l’antic Article 1596 de la LEC, en l’argot judicial es va arribar a anomenar “diligència de por“, és a dir, no es feia la diligència de manera efectiva però sí que es coaccionava de males formes perquè el desallotjament fóra voluntari.

Recordo que a principis dels anys 70, en ple franquisme, em va tocar haver d’assistir a una d’aquestes “diligències de por” a la població de Gavà, en la meva condició d’Oficial de procurador de Tribunals. Davant la pressió exercida pel funcionari judicial, es van començar a escoltar uns plors d’un nen petit i quan se li va dir a la mare que anés a atendre-ho, aquesta va contestar: “deixeu que caigui i es mati. Tindré una boca menys per alimentar”.

Per sort, amb l’entrada de la democràcia, aquestes pràctiques han anat desaparegut de l’àmbit judicial i, en la majoria de casos, es respecten els drets dels ciutadans.

1-Francesc-Ruiz-Castel-300x300

Francesc Ruiz Castel

Soci director.

ES REDUEIXEN UN 11% ELS DESNONAMENTS DELS DEUTORS HIPOTECARIS VULNERABLES

S’amplien per llei els criteris per acollir-se a la suspensió de desnonaments a famílies en risc d’exclusió

El passat 09/12/2019, la Secció d’Estadística del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), va publicar l’estudi “Els efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials“, en aquest estudi s’indica que el nombre de desnonaments practicats en la Comunitat Autònoma de Catalunya en el tercer trimestre de l’any 2019 va ser de 2.239, el que implica una variació del -11,54 per cent respecte al mateix trimestre de l’any anterior.

La causa, pot derivar de l’aplicació del Reial decret llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Aquest Reial decret llei va ser convalidat i tramitat com a projecte de llei, el que va donar lloc a l’aprovació de la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, que mantenia la suspensió immediata i per un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies que es trobessin en una situació d’especial risc d’exclusió. Culminant aquesta normativa a través del Reial decret llei 5/2017, de 17 de març, que l’àmbit d’aplicació és de les mesures de protecció als deutors hipotecaris en situació d’especial vulnerabilitat, la qual cosa suposa tant modificar l’àmbit d’aplicació del Codi de Bones Pràctiques com el d’aquelles persones que es poden beneficiar de la suspensió dels llançaments sobre habitatges.

Els criteris per acollir-se a la suspensió de desnonaments s’amplien als següents supòsits:

– La unitat familiar de la qual formi part un menor d’edat.

– La unitat familiar monoparental amb fills a càrrec.

– La unitat familiar amb la qual convisquin una o més persones que estiguin unides amb el titular de la hipoteca o el seu cònjuge per vincle de parentiu fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat, i que es trobin en situació personal de discapacitat, dependència, malaltia greu que els incapaciti acreditadament de forma temporal o permanent per realitzar una activitat laboral.

– La unitat familiar en què hi hagi una víctima de violència de gènere.

Haurem d’analitzar en els pròxims trimestres l’evolució dels actes de desnonament; tant en els procediments d’execució hipotecària, com en els de judicis verbals per falta de pagament; a la vista del recent Decret Llei 17/2019 de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge i que al seu torn modifica, en part la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de Mesures Urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i pobresa energètica; a fi d’observar si, finalment, es consolida el descens de nombre de desnonaments durant el present any 2020.

 

Marina-17-300x300

Marina Gota Vall-Llovera

Procuradora dels Tribunals

EQUIP DE SUPORT A CERDANYOLA I SANT BOI PER RESOLDRE ELS GREUS RETARDS EN LA TRAMITACIÓ DE LES EXECUCIONS

La Direcció General de Modernització de l’Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, ha comunicat que endegarà l’actuació d’un equip de suport a l’SCPE (Serveis Comuns Processals d’Execució) dels partits judicials de Cerdanyola del Vallès i de Sant Boi de Llobregat.

Pel que fa al partit judicial de Cerdanyola del Vallès, a partir del 3 de febrer i durant 5 mesos aproximadament iniciarà la seva activitat un equip, format per 3 funcionaris del cos de tramitació processal i administrativa. En la primera fase del pla de treball aprovat pel Secretari Coordinador Provincial de Barcelona, l’equip s’encarregarà de revisar les execucions civils i d’impulsar la tramitació dels escrits civils pendents que s’han determinat. En la segona fase, donarà suport al servei durant el període d’adaptació al nou sistema de gestió processal, el mòdul TRA d’Ejcat, que es desplegarà al mes d’abril.

Pel que fa al partit judicial de Sant Boi de Llobregat, a partir del 3 de febrer i durant 4 mesos aproximadament aquest equip, format per 3 funcionaris (dos gestors i un tramitador processal), s’encarregarà d’impulsar la tramitació dels escrits civils pendents que s’ha determinat en el pla de treball. Les actuacions que es duran a terme en aquest partit judicial, formen part d’un pla de treball aprovat pel Secretari Coordinador Provincial de Barcelona. L’equip reforçarà aquest servei durant el període d’adaptació al nou sistema de gestió processal, el mòdul TRA d’Ejcat, que es desplegarà a l’esmentat partit el proper 10 de febrer.

Primera sentència totalment estimatòria contra el càrtel de camions

El Jutjat Mercantil 3 de València ha dictat la primera sentència estimatòria en el marc del macroprocés contra el càrtel europeu de fabricants de camions. L’assumpte part de la investigació iniciada per la Comissió Europea, que va sancionar l’any 2017 amb 2.930 milions d’euros als fabricants MAN, Volvo, Renault, Iveco, Mercedes Benz (Daimler) i DAF per haver pactat els preus de venda dels seus vehicles i per haver repercutit en el comprador els costos derivats de l’acompliment de les normes en matèria d’emissions contaminants.

Aquesta sentència és la primera que acull un informe pericial amb la metodologia que s’assembla més a la utilitzada en altres països de la Unió Europea pel qual es detalla amb la major exactitud possible els danys soferts individualment per cada un dels demandants en funció del sobrecost o del temps transcorregut des de la compra, entre d’altres. El jutge, en aquest cas, estableix un sobrecost mitjà en el preu dels vehicles del 16,35%.

Descarrega’t la notícia completa.