Els jutjats espanyols tenen retinguts més de 4.000 milions d’euros en els seus comptes

Fem ressò d’una notícia publicada a El País fa pocs dies, segons la qual els tribunals espanyols tenen bloquejats una mitjana de 4.000 milions d’euros en els seus comptes. Es tracta de les quantitats consignades en els comptes de consignacions dels tribunals espanyols, com a resultat d’embargaments, fiances, decomisos del tràfic de drogues o costes entre altres supòsits. La major part d’aquests diners queden retinguts durant anys a l’espera d’una resolució judicial i, per tant, queden fora del circuit econòmic. L’únic beneficiari d’aquesta situació és l’Estat qui rep uns 18 milions d’euros trimestrals en concepte d’interessos bancaris que s’ingressen en el Tresor Públic.

Aquesta situació és en part conseqüència de la lentitud del nostre sistema judicial. Una solució llargament reivindicada pel col·lectiu de procuradors seria atorgar les competències relatives a les execucions civils als procuradors, tal com es fa a França i altres països amb els Huissiers de Justice. Aquests “oficials ministerials” són els responsables d’executar les decisions preses per la Justícia i són, per tant, els encarregats del cobrament. De fet, estan capacitats per a realitzar el cobrament de tota mena de deutes, siguin civils o comercials (impagament de lloguer, de factures, etc.) sense intervenció d’advocats, i fins i tot abans que existeixi cap judici. A més, a més, són els encarregats de la realització dels embargaments procedents, i poden sol·licitar la col·laboració de les autoritats quan això sigui necessari per al bon fi de l’actuació.

Llegeix l’article complet d’El País.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

Spoofing: detecta els correus falsos que poden infectar el teu ordinador

 

Des de fa unes setmanes tots en algun moment o altre hem rebut correus electrònics que aparentment procedeixen d’algun client o col·laborador habitual i que inclouen un arxiu adjunt en format .DOCX o .DOC.

Molt de compte amb aquests emails, ja que ens trobem davant d’una important campanya de “Email Spoofing“, que consisteix en la creació de missatges de correu electrònic amb una adreça de remitent falsa. El malware o programari maliciós busca adreces de correu electrònic a l’ordinador que han infectat, i utilitzen aquestes adreces tant com a objectius per al correu electrònic, com per crear camps “FROM” creïbles en els correus electrònics que forgen, de manera que aquests correus són més propensos a ser oberts. En el document adjunt a aquests correus és on es troba el virus que infectarà la nostra màquina si l’obrim a menys que tinguem un bon antivirus configurat en el nostre ordinador que, de manera automàtica, el posaran en quarantena o l’eliminaran del sistema.

És important estar alertes per detectar aquests correus falsos: si analitzem mínimament el correu rebut, observar que a la banda de l’email o nom del remitent de confiança ens apareix una adreça de correu electrònic desconeguda i diferent del teòric emissor de l’email.

A Ruiz Castel Procuradors, donat l’elevat nombre de comunicacions que rebem i emetem diàriament i la sensibilitat de la informació que en molts casos tractem, disposem d’un fort departament d’IT que es manté constantment en alerta per evitar aquest tipus d’atacs. A més, disposem d’un sistema de còpies de seguretat tant locals com externes a fi de minimitzar el risc de pèrdua de dades i complir amb les obligacions legals vigents.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

acto comunicacion procura

Actes de comunicació: l’assignatura pendent de la procura?

Tradicionalment, els pilars de la professió de Procurador dels Tribunals havien estat la territorialitat, l’aranzel i la incompatibilitat entre les professions d’advocat i procurador. La territorialitat va passar a millor vida arran de la Llei Òmnibus que va donar llibertat als professionals per actuar en la totalitat del territori estatal i el naixement de grans xarxes de procuradors. L’aranzel segueix vigent i és d’obligat compliment, si bé, les actuals circumstàncies del mercat, la tan repetida crisi econòmica que assola el nostre país, la irrupció dels grans fons d’inversió internacionals i el boom dels temes “massa” com les demandes per clàusules hipotecàries abusives han portat a la immensa majoria dels professionals a acceptar adaptar els seus honoraris als imperatius del mercat. Finalment, la incompatibilitat segueix plenament vigent, però a ningú se li escapa que és qüestió de temps la seva supressió atenent a les creixents demandes al respecte per part de la Unió Europea i de la Comissió de la Competència.

Arribats a aquest punt, en el marc d’una creixent informatització de la justícia, el procurador hauria de començar a preguntar-se per la seva esdevenir, plantejar-se quins són els reptes del futur i afrontar-los immediatament de la forma més professional possible. Al meu entendre, una de les noves competències que hauria d’assumir el col·lectiu de procuradors és el de la realització dels actes de comunicació (requeriments, notificacions, emplaçaments). Les últimes reformes de la Llei d’Enjudiciament Civil han anat articulant progressivament un marc en el qual el procurador ha passat a ostentar plena capacitat de certificació per a la realització dels actes de comunicació (article 23.5 LEC), és a dir, que pot actuar per si mateix amb la mateixa efectivitat que els funcionaris del cos d’auxili judicial, sense necessitat de testimonis, com passava en regulacions anteriors. A més, si així ho sol·licita la part, la totalitat dels actes de comunicació d’un procediment els ha de fer procurador (article 152.2 LEC). Potser falta un pas més per part del legislador: que aquests actes fossin remunerats i ser inclosos en taxació de costes i, per tant, regulats pel moribund aranzel de drets de procurador, la qual cosa, de moment, no ha succeït.

Lamentablement, analitzant la situació, un cop ha transcorregut un temps prudencial des de l’entrada en vigor d’aquestes noves facultats atribuïdes al procurador, la veritat és que, de moment, el repte no ha estat acceptat per la majoria dels integrants del nostre col·lectiu i encara hem de sentir de molts companys allò de “… no, jo no faig requeriments…“.

Per la meva part, l’experiència sempre ha estat molt positiva. A part d’agilitzar els procediments, en realitzar els actes de comunicació, els procuradors podem relacionar-nos amb les parts del procediment i tenir un paper important en aquest, per exemple, facilitant una possible negociació o resolució del conflicte. Es tracta, en definitiva, de recuperar la importància perduda de la figura del procurador en el procés, mitjançant l’assumpció de les noves funcions atribuïdes pel legislador.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

L’Audiència Provincial de Barcelona publica els acords per unificar els criteris en relació a l’efecte del venciment anticipat

Les seccions civils de l’Audiència Provincial de Barcelona han adoptat uns acords per unificar criteris en relació als efectes de la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat en aquells procediments d’execució hipotecària en què el deutor té la condició de consumidor, seguint el que estableix per la Sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem d’11 de setembre del 2019.

En virtut d’aquests acords, es pretén donar unes pautes o orientacions jurisprudencials per a resoldre de forma unificada les múltiples apel·lacions que es troben suspeses en les diferents sales a l’espera de la resolució del TJUE sobre les qüestions prejudicials plantejades al respecte.

Bàsicament, s’adopta el que estableix el Tribunal Suprem distingint la solució dels processos en funció del moment en què es va donar per vençut el préstec: abans o després de l’entrada en vigor de la Llei 1/2013 i de si l’incompliment del deutor revesteix o no la gravetat prevista en l’article 24 de la Llei 5/2019 de 15 març reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.

S’adjunta còpia de l’esmentat acord per a millor comprensió.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

Caixabank primera entitat a adherir-se al protocol per arribar a acords exprés a les demandes de consumidors per clàusules hipotecàries

El boom de demandes contra les entitats bancàries per les clàusules suposadament abusives dels préstecs hipotecaris té totalment col·lapsats als jutjats uniprovincials creats especialment per tramitar aquests assumptes. Per exemple, el jutjat de primera instància 50 de Barcelona té pendents més de 30.000 assumptes dels quals més de la meitat estan encara pendents d’admetre a tràmit o incoar, amb un total de 35.379 assumptes registrats. La mitjana mensual d’assumptes oberts és de 1.769. Aquest jutjat creat especialment el 2017 té sis jutges en comissió de serveis amb rellevament de funcions, dos lletrats de l’Administració de Justícia en la mateixa situació i 23 funcionaris més.

Amb la finalitat de solucionar aquest greu problema, els jutges han decidit proposar als bancs signar protocols d’actuació amb la finalitat de reduir la dependència dels assumptes sobre les condicions generals incloses en els contractes de finançament amb garanties reals immobiliàries, on el prestatari sigui una persona física.

El primer banc a adherir ha estat Caixabank amb els jutjats de primera instància de Navarra i amb el 50 de Barcelona. En aquest segon cas, la idea és promoure pactes exprés en els assumptes en què hi ha doctrina legal clara del Tribunal Suprem, és a dir, sobre la validesa de les clàusules de comissió d’obertura, venciment anticipat, interessos moratoris i despeses d’hipoteques i sobre les quantitats a reintegrar al prestatari-consumidor. En aquest cas es preveu que, quan s’incoï una demanda d’aquest tipus, el jutjat ha de traslladar al banc per correu electrònic abans de l’admissió formal a tràmit perquè, en un termini de 20 dies hàbils, faci arribar una oferta a l’adreça lletrada de l’actor i proposar les clàusules que l’entitat està disposada a reconèixer com ineficaços, així com la suma concreta que proposa reintegrar al prestatari. Si l’actor accepta i es formalitza l’acord, la representació de la part actora haurà de presentar escrit de desistiment el qual s’acordarà sense imposició de costes. En cas de no arribar a acord, el procediment seguirà per les vies legals habituals, però el jutge podrà tenir en compte els termes d’aquesta negociació prèvia “inter parts” a efectes d’imposició de costes.

D’aquesta manera es pretén reduir dràsticament els assumptes pendents de resolució amb les mínimes actuacions judicials possibles. El principal obstacle que veuen els jutges per al futur èxit d’aquesta mesura és la negativa dels mateixos consumidors presentants de les demandes a formalitzar aquests acords.

 

2-Ricard-Ruiz-Castel-300x300

Ricard Ruiz López

Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.

Ruiz Castel Procuradors Madrid

Ruiz Castel Procuradors s’expandeix a Madrid

Ruiz Castel Procuradors Madrid

Finalment el dia ha arribat i podem anunciar amb molt d’orgull i il·lusió la nostra expansió a tots els partits judicials de la Comunitat de Madrid. Això ha estat possible gràcies a l’acord assolit amb els nostres companys de C & C Procura, amb Cecilio Castillo i Ana Campos al capdavant, que es converteixen en els nostres partners a la capital del país.

Amb la finalitat de seguir oferint un servei de qualitat i de proximitat, aquesta procuradoria sempre ha tingut clar que el creixement arran de la desaparició de la territorialitat després de la Llei Òmnibus havia de realitzar-se de forma sostenible i amb la plena garantia de mantenir els nostres estàndards de qualitat.

D’aquesta manera, esperem seguir comptant amb la confiança dels nostres clients en aquells procediments que tinguin en el partit judicial de Madrid.

Revés a la banca espanyola per part de la justícia europea

L’advocat general de la Unió Europea, Maciej Szpunar, ha considerat que l’Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris (IRPH) no és un índex transparent pel simple fet de ser oficial i, per tant, els jutges poden estudiar si és abusiu o no.

Les conclusions de l’advocat europeu contradiuen la doctrina del Tribunal Suprem espanyol que va considerar que els clients que havien signat hipoteques amb aquesta clàusula havien estat ben informats i, per tant, eren vàlides i no implicaven falta de transparència ni abusivitat. Així, s’obre la porta a una nova onada de demandes que podria costar milers de milions a la banca. Tanmateix, això no és definitiu, ja que ara s’haurà de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si bé, aquest acostuma a seguir les recomanacions de l’advocat general. Si, finalment, el Tribunal considera l’IRPH com una clàusula abusiva, seran els jutges espanyols els que hauran de determinar si les entitats van comercialitzar amb transparència els préstecs hipotecaris. La resolució definitiva s’espera pel primer trimestre de l’any 2020.

Més informació: Conclusions IRPH Advocat General UE

Ruiz Castel aposta per l’online facilitant l’accés a la informació i als serveis a través del seu web

Ruiz Castel actualitza la seva web per facilitar l’accés a la informació i als serveis i inaugura un perfil a la xarxa social de LinkedIn per oferir un servei més pròxim i directe als seus clients. 

L’actualització del web, que pretén ser més usable i accessible per als usuaris, posa a l’abast dels clients tota la informació que necessiten per contractar i conèixer els serveis de la procuradoria. 

D’aquesta manera, a la pàgina web es pot trobar un apartat amb informació de l’equip de treballadors, així com dels serveis que s’ofereixen, un apartat restringit als clients, l’Àrea Clients, i consultoria online. Finalment, també s’hi actualitzarà amb freqüència un apartat de notícies amb les últimes novetats del sector i d’interès pels usuaris.

home-167734_960_720

Acuerdo del CGPJ sobre juzgados provinciales para resolver los procedimientos sobre las cláusulas suelo

La Comisión Permanente del Consejo General del Poder Judicial, llegó a un acuerdo el pasado 25 de mayo de 2017, por el que se atribuye a determinados juzgados, con competencia territorial indicada para cada uno de los casos, para que de manera exclusiva y no excluyente conozcan de la materia relativa a las condiciones generales incluidas en contratos de financiación con garantías reales inmobiliarias cuyo prestatario sea una persona física.

descarga-1

Conclusiones de unificación de criterios en relación al juicio verbal después de la reforma de la ley 42/2015

Los Juzgados de Primera Instancia han unificado criterios en relación al juicio verbal después de la reforma de la Ley 42/2015.

Criterios