Des de fa molts anys,-porto més de 40 en la professió-, es ve dient que la professió de procurador dels tribunals, “està mig morta”, o, que “té els dies comptats”. I, per bé que és cert que, de moment, segueix “viva”, haig de dir que la professió no té res a veure amb la que vaig conèixer en la meva època de passantia en els anys 70, ni quan em vaig col·legiar el 1983 per exercir com autònom.
Fins a finals del segle XX, la professió de procurador estava assentada en tres pilars molt sòlids: 1) Territorialitat, 2) Aranzel, i, 3) Incompatibilitat.
Doncs bé, la territorialitat ja fa molts anys que va desaparèixer, tants, que molts companys, no l’han arribat a conèixer. La conseqüència va ser que des d’aquest moment, l’exercici de la professió l’ha regulat -i el regula- “el mercat”.
Seguim mantenint l’Aranzel, però, lamentablement encara està més regulat pel “mercat” que la territorialitat. En general no es compleix, m’atreviria a dir, ni en les taxacions de costes. Les nostres institucions bàsiques han estat incapaces de defensar-ho. I la raó és ben simple: “si ens movem, no sortim a la foto”.
Ens queda encara la tercera branca: la incompatibilitat. Europa, té en el punt de mira la nostra professió, tal com l’entenem ara, i, parlant en termes futbolístics, estem en període de descompte. El que duri aquesta situació, dependrà de quan es desenterri la Llei de Serveis Professionals que l’exministre De Guindos va deixar al “calaix” quan va abandonar el Ministeri, i de la qual aplicació salvem, en aquell moment, gràcies a la feina ben feta de les nostres institucions, en especial, al treball realitzat, -fins i tot durant cada dia del mes d’agost-, pel llavors degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i company de Junta, Ignacio López Chocarro.
Una cadira de tres potes és difícil que s’aguanti si li falta una, sobretot si les altres dos estan tan debilitades.
I ara, ens enfrontem a una situació que desgraciadament afecta i afectarà a tota l’activitat empresarial, professional, i institucional. Davant la situació actual que s’ha produït amb la pandèmia del Coronavirus-Covid-19, i, després de llegir i analitzar els documents que han elaborat el CGPJ i el CGPE, penso que ha arribat el moment en el qual la procura ha de fer un pas al capdavant, i demostrar que som capaços d’acceptar, de veritat, nous reptes, i així poder salvar el moment d’incertesa en què ens trobem des de fa dècades:
A) ACTES DE COMUNICACIÓ.
Segons el document del CGPJ, entenc que requereix modificacions legislatives abans de la seva efectiva vigència, per bé que els procuradors pràcticament no apareixem com a part de la solució. En el document del CGPE, es fan una sèrie de propostes, les quals celebro, entre altres coses perquè la majoria d’elles recullen les propostes plantejades per aquest humil procurador en la ponència defensada en el Primer – i crec que únic – Congrés de procuradors de Catalunya el 2014. Fins i tot així, l’aplicació d’aquestes propostes també requereixen canvis legislatius. I a Espanya, ja sabem que aquests canvis són sempre molt lents, i quan es fan de pressa, es fan malament.
Aquest pas endavant per a mi és molt clar i concís, i no és un altre que la procuració aposti, en aquests moments que més es necessita, per oferir al Poder Judicial i Poder Executiu la solució valenta d’assumir pràcticament la realització de tots els actes de comunicació dels tribunals civils de l’Estat, a saber: citacions, citacions a termini i requeriments. Aquesta aposta no requereix canvis legislatius significatius, perquè ja té cobertura legal en la vigent Llei d’enjudiciament civil:
“Article 152 Forma dels actes de comunicació. Resposta
1.Els actes de comunicació es faran sota la direcció del lletrat de l’Administració de Justícia, que serà el responsable de l’adequada organització del servei. Aquestes actes s’executaran per:
1r Els funcionaris del cos d’auxili oficial.
2n El procurador de la part que el sol·liciti.
A aquest efecte, en qualsevol escrit que doni inici a un procediment judicial, d’execució, o a una altra instància, el sol·licitant haurà d’expressar si interessa que tots els actes de comunicació es facin pel seu procurador. Si no es manifestés res sobre això, el lletrat de l’Administració de Justícia donarà curs a les actuacions, fent-se tals actes pels funcionaris del cos d’auxili oficial. Així mateix, seran realitzats per aquests últims si els demandats, executats o recorreguts contra no sol·liciten expressament en el seu escrit de personació que es facin pel seu procurador o si les parts fossin beneficiàries del dret d’assistència jurídica gratuïta.
…………………..
A aquests efectes, el procurador acreditarà, sota la seva responsabilitat, la identitat i condició del receptor de l’acte de comunicació, cuidant que en la còpia quedi constància fefaent de la recepció, de la seva data i hora i del contingut del comunicat”
El compromís de les nostres institucions, Consell General de procuradors, així com els diferents Col·legis i els seus Consells Territorials, ha de ser organitzar un servei comú d’actes de comunicació a fi que existeixi una professionalització total i que aconseguim que més del 90% d’aquestes diligències siguin fetes per procuradors, alliberant als funcionaris d’aquest treball perquè es puguin ocupar d’uns altres serveis en les Oficines Judicials.
Aquesta missió realment ens equipararia als Hussiers de Justice, figura que existeix en la majoria de països del nostre entorn, on, a més dels Actes de Comunicació, també són els encarregats de dur a terme l’Execució.
De veritat ens creiem que si no fem aquest pas endavant, d’assumir tots els Actes de Comunicació, algun dia, se’ns encarregarà l’execució?. I, és una llàstima, perquè qui més saben d’execucions civils són els procuradors de tribunals, i no, amb tots els respectes, els/les Lletrats/des de l’Administració de Justícia (LAJ), ja que per practicar l’execució cal estar al carrer i no en les Oficines Judicials. Lògicament, les/els LAJ han de tenir el control sobre l’execució, com responsables que són segons la LEC, però és evident que els concrets actes de la mateixa es farien de forma molt més àgil si fossin assumits pels mateixos procuradors.
Com ja vaig proposar fa anys al Consell de Procuradors de Catalunya, aquest servei caldria organitzar-lo des del CGPE i amb la participació necessària de tots els Consells Territorials, que són qui coneixen de veritat les seves zones de treball, i, caldria fer-ho d’una forma absolutament empresarial:
- Elaboració d’un Bussines Plan a l’àmbit nacional i territorial.
- Estudiar la conveniència o la possibilitat que fora a través d’una empresa privada participada.
- Càlcul de la inversió.
- Fonts d’ingressos
- Càlcul de despeses
- Recursos Humans: contractació de procuradors amb dedicació exclusiva a aquest treball.
- Establiment de rutes de treball.
- Reglamentació i protocol·lització de la forma de treball.
- Enllaços telemàtics amb les aplicacions dels tribunals per facilitar la documentació signada de les/els LAJ
- etc.
En aquest plantejament hi ha pocs canvis legislatius a fer, només la protocol·lització d’algunes qüestions com:
- Que les/els LAJ sempre encarreguessin als procuradors aquests tràmits (no fa falta amb capacitat de substitució entre procuradors perquè ja està regulat en la LOPJ.
- La no obligatorietat d’assistir a les vistes per poder tenir el temps suficient per practicar els Actes de Comunicació.
Una vegada aconseguits els objectius de tenir la responsabilitat de fer més del 90% dels Actes de Comunicació, l’encàrrec de practicar també les execucions vindria sol.
B) HABILITACIÓ MES D’AGOST
Respecte a l’habilitació del mes d’agost, excepcionalment aquest any, també hem de fer un pas al capdavant, però amb matisos.
En aquest sentit, subscric plenament l’exposició que fa el company Ignacio López Chocarro en l’article publicat el passat dia 25 de març al Confilegal.
El problema que es produeix cada any durant l’època estival, no és la inhabilitació del mes d’agost, sinó que, els funcionaris, amb tot el dret del món, fan les seves vacances entre els mesos de juliol, agost i setembre, per la qual cosa cada any es produeix una paràlisi important en la tramitació dels procediments durant aquest període.
És per això que caldria establir uns protocols sobre això, per l’excepcionalitat del moment en què ens trobem, de manera que s’establissin les mesures necessàries perquè els funcionaris, inclosos Jutges, Lletrats de l’Administració de Justícia, Fiscals, etc., treballessin en un elevat número durant els tres mesos de l’estiu, Juliol-Agost-Setembre. En la mateixa mesura que ho haurem de fer els Procuradors, Advocats i Graduats Socials.
Francesc Ruiz Castel
Soci director.
Barcelona, 14 d’abril de 2020
